Ahir, l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont va ser detingut a l’illa de Sardenya. No vaig llegir per a què va anar-hi, però imagino que hauria, probablement, algun acte lligat a la cultura catalana a la vila de l’Alguer, per exemple.

I és que, la connexió de Sardenya amb Catalunya, el regne d’Aragó i la monàrquica Hispànica es va mantenir durant gairebé quatre segles.

La meva única relació amb l’expresident es que ara som gairebé veïns a Bèlgica. A més d’això, no vaig a afegir res. I, sobre tot, no parlaré de política. Ja hi haurà altres que ho faran. La detenció, no n’hi ha cap dubte, servirà als polítics actuals, sigui qual sigui el resultat final. Pere Aragonès, actual president de la Generalitat de Catalunya, ja ha assenyalat que es possible que la taula de diàleg amb el govern de l’estat es podria veure afectada. Si no és així, serà llavors el President d’Espanya, el que abans o desprès utilitzarà la situació de Puigdemont com una excusa per prendre decisions polítiques futures en línia com el que ja va fer amb els companys del detingut.

Però a mi, per ara al menys, la política no m’interessa. El que m’agrada es la història. I la ocasió em ofereix una excusa perfecte per a aprofundir una mica en la història de Sardenya. Però, no hi serà molt. El meu coneixement de la illa es redueix a un parell de llibres on es parla d’ella al segle XVIII. És curiós, no obstant això, que les tropes de Jaume II van conquerir la vila de Cagliari per primera vegada en 1291.  Llavors, si tenim en compte la presència aragonesa i espanyola, l’illa va romandre sota la influència ibèrica més de 4 segles!, fins que al 1717 Felip V la perd definitivament. La realitat es que, amb les seves pròpies complexitats, Sardenya va ser com són Mallorca o Tenerife avui dia.

Sense dubte, és una història que mereix més atenció i que justificaria un apropament cultural entre Espanya i Itàlia, a nivell lingüístic, històric, cultural i social. Espero contribuir en el futur a estendre aquesta curiosa història, de la qual, ho reconec, no se encara prou.

Al final, tota aquesta història del expresident que va marxar a Bèlgica i va estar detingut a Itàlia, no més em va a servir com a excusa per desempolsar una altre història del nostre passat comú. El que serà el futur, Déu ho sap.